Aigua de poemes
Mares cansades del dolor
de l’amor romput.
Dones dormides al racó perdut de la llar.
Cents de poemes escrits als seus rostres,
als miralls esmorrellats,
als vidres de finestres tancades.
Les gotes d’humitat els desfan,
aigua de poemes, cauen al terra.
Unes mans petites juguen amb les
paraules desfetes.
Dibuixant cercles cristal·lins
il·luminats per la foscor d’una espelma,
quasi fosa, flama viva de paraules callades.
Al matí s’omplirà d’aigua el paper
esperant l’arribada del demà.
Hi haurà, encara, poemes als vidres
acaronats, desdibuixats, per infants transparents.
CARME CLOQUELLS TUDURÍ
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada