ARA SÍ
Rere els turons hi ha el temps
de revolta que ansieja,
tanmateix, porta el somriure
vell que ha resistit l’espera
i un clavell massa marcit
que expectava per renéixer.
Sobre els horitzons vetusts
dansen els colors dels segles
que esborren la grisor històrica
de cada vela i bandera.
Hi ha un besllum que creix, sol·lícit,
per cruspir-se la tempesta
i de salobre s’han fets
tots els mots de la xerrera...
Hi ha una llengua envigorida
que murgona sementeres,
bufen vents ben convençuts
pels cims de cada cinglera,
són alens de llibertat
que enarboren la senyera.
Hi ha un jovent que alça les mans
i demana, espontani,
que el clam pacífic del món
a tots els Pobles avanci;
que el silenci del fusell
en plena pau descansi;
que el desig de voler ser
mai més no sigui un escarni.
La gent gran parla d’honor
amb dicció trèmula als llavis,
i han vestit els ulls lluents
amb llàgrimes de llurs avis.
Que al cor de cada nació
floquin malves i geranis;
que als turons de tots els temps
mai més la por no s’hi amagui.

Bep Joan Casasnovas
24 de setembre 2017



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada