Si caus  (a Ausiàs March)

La vida que alimenta la rel de l'arbre
prem, amb dits de ceguesa, botons de fosca
i s'expandeix amb crits, absents de l'aire,
per les mudes estances de boires llordes.
Així et passa a tu, que aixafes terrossos
negres, camins insípids, com fan els arbres
que viuen esllanguits, captius en boscos
de pàl·lides contrades, cecs d'ocellades.
En rieres afòtiques de venes llosques
raüquen les granotes en fang de basses.
S'estimba en fondos glops d'una llum borda
una lluna infecta de pell corcada.
Així et passa a tu, que beus glopades
d'una música afònica, sens partitura.
D'una cordada penges que té mal caire.
Si caus, la fosca timba serà ta sepultura.

 ANTONI TALTAVULL

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada