MISTERI DE LA PAU

Devora el mar passejo sense pressa
mentre respiro un fresc alè de pau
que m’emplena els sentits d’un nou caliu
i em desperta d’un son d’indiferència.

Obro els ulls en silenci i lentament
per percebre la mítica carícia
que em transforma tot d’una el tarannà
tant de temps adormit sense resposta.

Devora el mar em sento revifada,
com si m’haguessin injectat l’eufòria
i fos aquella dona emprenedora
que capgirava el món d’una embranzida.

Em sento nau que el vent infla les veles
i navego veloç sobre les ones!

ANNA MARIA TICOULAT