LA MIRADA


Cau una pluja persistent 
sobre la pols dels dies. 

Ho saps i estrenys, gelós, el liquen 
de les hores, com si poguessis 
encara retenir la lluïssor 
dels seus ulls clars, aquell perfum 
del color de la móra 
apressada entre els llavis. 

Perceps el vol esquiu, la traïdoria 
de l’ocell negre de l’oblit 
en el cel del capvespre. 

I quan omples la copa 
amb el vi de la set, 
contemples la ressaca de les fulles 
caigudes lentament 
del brancatge caduc de la memòria,
com cau la pluja persistent
sobre la pols dels dies.


PERE GOMILA