"És el pes mort que no puc dir..."

És el pes mort que no puc dir,
com els germans que moren de petits
sense deixar la veu de la infantesa,
que em té lligada al temps del meu deliri.

I d'això escric, per desvetllar

l'ofensa de l'innocent: aquell recurs
de veure-hi clar. Mentre viatjo paral·lela al fons
d'arenes abissals, i no tinc ulls
només senyals en la tinta extrema dels teus llavis.


MARGARITA BALLESTER  .  De L'infant i la mort (1989)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada