POBLE

 Som d’un poble mariner, 

ben polit, de bona traça, 

amb un sol que és juganer; 

va passant dematiner 

escalfant sa nostra casa. 

Es carrers, guaitant la mar, 

volen veure sa bellesa 

de ses cales des voltant, 

on es temps està guardant 

es records de sa infantesa. 

Dona meva, quina sort 

poder passar es capvespre 

mirant s’entrada des port, 

ben junts, davant sa finestra. 

Veient ses barques del bou 

amb un estol de gavines. 

Reprèn s’oratge es seu vol 

omplert de notes marines. 

Som d’un poble que és feiner, 

sap cantar, també sap viure 

i sa festa coneix bé; 

quan arriba un foraster, 

ja l’acull amb un somriure. 

Té ses barques descansant 

amarrades a sa riba, 

presumint des seu encant; 

fan un vel pintat de blanc 

simulant que estan dormides.

Dona meva, quina sort 

poder passar es capvespre 

mirant s’entrada des port, 

ben junts, davant sa finestra. 

Veient ses barques del bou 

amb un estol de gavines. 

Reprèn s’oratge es seu vol 

omplert de notes marines. 

Sa teva veu sent de nou, 

va repetint que m’estimes.

TÒFUL MUS