VESTITS DE CEBA


Temps era temps
                         -és cert-
açò fou vestit de ceba,
cobertura prosaica de menja coent
i sanitosa,
deliciosa  -diuen-
en son afrodisíac poder.

Més l´ull del fotògraf rompé
amb un lleu "clic"
-breu besada de princesa-
el conjur mesell.

I ara tot és com un esclat de sedes
a la claror incerta dels llums
                                       de gas,
cossos gràcils que dansen
entre tuls,
                        encaix
de pupil-les que se cerquen.

Tot és ara desig:
màgia punyent, sobtada,
del vestit subtil i escàs.



ÀNGEL MIFSUD