Voldria ser, també, un mestre d´aixa...


Voldria ser, també, un mestre d´aixa
per a bastir amb amor un bell navili
de ferm timó i arjau dolç i fiable
i d´una quilla molt profunda i decidida.
Navegaria amb ell per mars prou oceanes
aturant-me, sovint, en benvolgudes cales
per a beure el vi dels ports mediterranis
i el suc meravellós de tendres escopinyes
que a l´aguait estan, del nauta, ai, a la riba.
Descobriria el plaer de destruir la toponímia
en intentar nous noms
                                 i a cada roca
hi deixaria una orquídia blanca i rosa
i a cada bord hi penjaria recordances
com a oriflama de salobre i marinada.
El temps és cruel, però, i maligne
i esdevé, lentam,ent, Penèlope moderna
i teixeix i destexeix a destralades
el bell velam que voldria per ma barca.

DAMIÀ BORRÀS. Eren orquídies, potser les flors del mal.1980.