BENIGNE VENT

Vàrem guaitar en el fons del gran mirall
que ens deia vells torçats d´agulles fosques.
Profunds, a l´ample mar, els cims de joia
volíem tots plegats guanyar la vida
que ens era arrabassada al fons del cor.

Vinclats camins absents al sol que es pon
ens deien que mai més tindríem pàtria
i un tèrbol vent glaçat premia el cor.

Avui, el vent pregon del gran camí
murmura en el silenci de la nit
-udols de llop, o gran paüra!-
Segadors: cantem la falç que el fruit madura!

     En el treball, amics, silent i fort
     el guany vindrà: alcem el front!
     Trenquem el garrot sec per tan bon sol
     que jamai altre bastó ens sotmetrà
     i el crit, benigne vent, ens farà lliures.

ANDREU BOSCH I MESQUIDA