LA FALCONERA

No sé quin fort encís aquí me guia,
noble penyal, quan la tempesta brama
i el mar irat t´envest, revolta i clama
i salpruixant ton front, te desafia.

M´apar que et veig lluitar ; ma fantasia
creu veure que ton pit gegant s´inflama,
i que és llum de tos ulls l´encesa flama
que el sol ponent des de la mar t´envia.

M´apar que lo roncar de ta caverna
 de ton pit és fortíssima alenada
i en lo sublim combat mon cor t´admira :

la fermesa titànica m´inspira
valor per resistir en eixa eterna
lluita amb l´adversitat despietada.


ÀNGEL RUIZ I PABLO