INSOMNI


De tots aquells misteris que estimàrem
quan l´amistat inundava les hores
arredossats als cafès entranyables
-aquells matins feixucs que oblidàvem les classes-,
o als noctàmbuls licors que embellien vetllades,
o vora el mar a una cala perfecta
en desig vergonyós de saber-nos els cossos,
o en el nèctar primer dels llavis que estimàrem,
o en la conversa lenta que sincerava el beure,
de tots aquells misteris, una cendra difosa
em penetrava anit per tots els porus,
m´encenia la set i em rebolcava el ventre.
Em prenien de nou els ecos de les fires
i les rialles fresques de les noies
-ales de vianant, plors de sirenes-
quan podíem gosar la llibertat del gest
i viure l´aventura de bells ícars
i tot just començàvem a despendre,
amagats de la por, el blanc encís,
les gotes primerenques de la vida.
Anit he perdut el meu son,
he viscut la suor d´aquelles hores
quan recorríem l´illa per descobrir l´essència
del viure illenc i la natura,
 a l´escalf pur i amable de foguerons encesos a la sorra,
a les platges ofertes com el cos perfumat d´una verge,
profanades avui, desfetes de brutícia...
I de sobte la nit
m´ha encomanat el fred i el pensament
ha sabut també el fred,
i he pensat el record com un gran buit,
i he vist l´ocre pendent de la caiguda
cap al fons tardoral de la memòria,
l´àmbit difós del fred mateix
que avui traspua tota l´illa.


PERE GOMILA . Els colors de l´edat