El record em ve quan vaig al teu encontre
a la recerca d´unes mans que m´acolleixin.
Aquella bondat de la memòria
torna de nou quan vénc a buscar-te,
a trobar aquest arbre fruiter,
altes fulles on s´adorm la pluja
i el sol que canta entre els dits.


Així teu, en tu, no puc amar-te més,
terra ajaçada, espai obert.
T´he donat la neu del cim
i ja no puc donar-te més:
la paraula, la llum del cos, el bes.


Però encara cap al temple del desig
torni i retorno de nou, amb preguntes,
més enllà de la por, a la recerca
del moment, del record, del cos.



FRANCESC FLORIT NIN       Memòria d´ estiu.  L´aigua a les mans.