CREPUSCLES D´ATZUR


                                              I en acabar el periple cerca´m

                                             en algun racó d´una altra Ítaca!
                                                                         Lluís Alpera




                  I



El tacte tendre

de la mirada blanca
pentina els renclins
suats de la tarda aiguosa:
paradís innominat.


              II


Gotes de pluja

capaltard rogenc del cel
inventat de nou
pels estels de l´oratge
i l´apaivagada flor.


            III


Buldrafa groga

llum de colors estampats
entre el negre del cos que solca els carrerons nus
de la nostra història.



           IV


Càntics unànims.

Jocs de l´apoteosi.
Embriagats cossos
saturats d´altres records.
Ciutat encosadora.


           V


Reviuré sempre

la mirada del guerrer.
El triomf de la por
ajorna efímers instants
envoltats d´ivori blau.


          VI



Esperons xiulen

entre el vent del circ sagrat,
temple de la mar
espectador eternal
company de corregudes...


        VII


S´esbrellen avui
els pinzells desorientats.
Imatges àrabs
de rostres esbojarrats
en bocins de glòria.


         VIII

El viarany s´estèn.
Mostra als cavalls de l´illa
la fosca subtil.
Petjades sense rastre
s´esborrenal llarg del pas.


         IX

El somriure clar
de la mirada neta
encapçala el tro
exultant entre els acords
del pla de nostra vida.


         X

Somnio encar
l´àmbit d´aquell gest heroic
tal Tirant lo Blanc
embolcallat de força
i altres perpetus dubtes.


         XI

Paral-lels camins
espolsen la penombra
en les onades
furtives que aïllen
el final d´un llarg abraç.


        XII

Cavalls entre el vent.
Galops d´arena xopa.
Crepuscles d´atzur
voltant l´anella àuria.
Els crits clamen la luita.


       XIII

La llum decreixent
enlluerna el vell estendard
inoblidable
nascut en branques d´argent
símbols del combat guanyat.


        XIV

Fotografies.
Imatges moldejades
d´inmortalitat.
El ridícul temps gastat
recerca el propi sentit.


        XV

Mirada oberta
rostres encegats i absents
sols ralentitzen
moments, pensaments, somnis
d´aquell Olimp ignorat.


        XVI

Calendaris morts.
L´enyor del temps passat viu.
La qualcada dorm.
La disbauxa alena fort.
Tot és joc al llarg del pla!


         XVII

Esperpèntics ulls
rostres ridiculitzats
sobre el blanc i el blau.
L´estampa esbrelladissa
d´uns galops sense final.


          XVIII

Trontollen vibrants
les espurnes d´arena
humitejades
entre les notes i els sons
de la màgia d´estiu.


          XIX

Capítol fugaç
passadissets de braços
capaltard blavós
correguda efímera
de flabiol i besada.


         XX

Galops entre el llamp
escampen polseguera
pel camí dels cops.
La lladriola enlairada
esquinça rostres tèrbols.


          XXI

Els ritmes del so
despullen el capvespre
ara tremolós
estel inacabable
d´oblidats paradisos.


          XXII

El galop serè.
L´altiva figura mou
una penyora
en l´espai magnificat.
Somnis d´argent recorden.


          XXIII

El sol despedeix
el pas suau de la tarda.
La remor del mar
rellança de nou l´asta.
El destí somniat és lluny.


LLORENÇ FERRER








Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada