LES PEDRES


  Estava allí Menorca, estava nua
i tenia reflexos de maragda.
  Les eòliques arpes invisibles
cantaven per a ella cançons màgiques,
i a la llum, capritxosa, la vestia
de sedes impalpables.
  En la inmòbil clepsidra de les hores
restava solitària.
Menorca, illa verge, l´illa nua,
perduda dins les aigües baleàriques.

  Però un dia - la terra era núbil-
uns nautes hi arribaren.
La paraula tel-lúrica de l´illa
aturà llur periple i es quedaren.

Eren nautes d´Orient
i entenien la música dels astres.
Ebris de llum, de somnis, d´harmonies,
cercant l´eternitat, alçaren
les pedres seculars i gegantesques,
i sota aquelles pedres, enterraren
el fantàstic misteri
de llurs déus. Un misteri inviolable.

  Hi arribaren després uns altres pobles
amb l´afany d´assolir-la i dominar-la,
mes l´illa sempre hermètica
mai mostra la seva ànima,
l´illa guarda, a través de les centúries,
el secret mitològic d´aquells nautes.

  El ritme de la història continua
i Menorca segueix impenetrable.
Menorca, l´illa blanca i lluminosa,
perduda dins les aigües baleàriques.


GUMERSIND RIERA