ESCOLA SA PLAÇA


Les meues germanes ‘naven a escola
vestides de blanc com unes novícies.
Arribaven ja tocada campana.
El camí que feien els era ben curt
perquè s’entretenien amb menudeses
que trobaven a les nou del matí.
Escola sa Plaça -en deia la gent,
suvora era la peixateria
... d’intensa olor a gerret escatat.
Sabata enllustrada, monyo als cabells,
éreu germanes de pluja i de fred.
Comptàveu passes a bots de xaranga,
volaven faldes al joc de la corda.
Era el món petit i en canvi l’escola
un immens casalot de racons foscos,
murs altíssims i escletxes de poc sol.
De retorn a casa fèieu de mare
i més s’allunyava encara l’escola
en mocar els nassos de la patulea.
Era aquesta la lliçó més apresa.
Les classes, un món ben a part;
més apreníeu vosaltres a casa
les coses humils, valors de la vida

Teníeu, és clar, les vostres amigues
i alguna mestra que us estimava
perquè éreu filles de casa nombrosa.
Escola sa Plaça de la infantesa,
que amb riures i plors us vau fer molt dones.

FRANCESC FLORIT NIN