Romanç de l´autonomia


Entre blaus de cel i mar
just s'alça una terra aspra,
és petita com un puny...
i closa com una nacra.
Ensomnis li enlaira el vent
i el vent mateix els hi esclata...
El peix beu la llibertat,
l'ocell hi neix amb més ales,
el brau envest el rocam
i en brollen còdols de tanca,
i els homes la veritat
amb vida i arrels hi llauren.
És una terra petita,
per açò nos és més pàtria;
és una illa sense brides
que navega a la mar ampla.
Menorca, com núvol blanc
per un cel sens treginada,
alça't, que te tens d'alçar
contra tantes naus corsàries,
contra pirates panxuts,
explotadors, meuques, lladres
que et xuclen el paradís,
que amb gelós amor servaves,
per destilar-te'n doblers,
corcs de ventres i butxaques,
whiskis de baves i fang,
greis dels qui es lleven lleganyes
a la una del migdia,
quan el sol els ulls escanya.
Si som d'una terra seca,
no és per manca de llàgrimes;
és que sabem que plorant
mai no s'han guanyat batalles.
Agafem-nos menorquins
amb les ungles d'aquella àncora
que ens va lligar sempre més
a l'illa en nit enllunada,
perquè no ens pugui fallir
el cor quan Menorca ens ralla:
Que el silenci de la veu
de pedra i nit sigui llarga
oració de llibertat
per véncer amb la lluita a l'alba.


PERE XERXA




Enllaç al poema musicat i cantat per MARIA ÀNGELS GORNÉS