BASARDA

No vull crear cap paraula.

No vull crear l´innoble joc

que determini l´esguard

de cap estel en nit de calma.

Sols vull rompre, inhòspita,

la clavaguera dels rials

sorollosament aïllants,

i els anuncis lluminosos

de cristalls i bacalites;

sols vull rentar els calçotets

somnolents de l´Alba, 

d´aquesta maror de basarda.

I res més, tenc son:

         canta´m , si et plau,

                       una cançò de bressol.

Potser la mar

                       ens bressoli tots dos.

GUSTAU JUAN               ESPAI INTERN.Variacions temporals .    

                                        Quaderns Xibau nº3 segona època , 1983