31 d'OCTUBRE
Ens han dit que a les tres seran les dues.
Hem fet un salt mortal, i ens hem cregut
que podríem reprendre la conversa
allà on la vam deixar,
i arrancar-nos l'enyor del calendari
com qui es mossega un repeló ferit
fins que la sang es mescla amb la saliva.
Hem fet un salt mortal, i ens hem cregut
que podríem reprendre la conversa
allà on la vam deixar,
i arrancar-nos l'enyor del calendari
com qui es mossega un repeló ferit
fins que la sang es mescla amb la saliva.
Ens han dit que a les tres seran les dues
i m'he llençat de cap a l'hora bruixa.
He repartit el joc
—les cartes descobertes a la taula
i el desig exposat, gairebé impúdic,
desvalgut i indefens. Com tu el volies.
i m'he llençat de cap a l'hora bruixa.
He repartit el joc
—les cartes descobertes a la taula
i el desig exposat, gairebé impúdic,
desvalgut i indefens. Com tu el volies.
Ens han dit que a les tres seran les dues.
Però ens ha fet fred, avui, i s'han glaçat
les busques del rellotge.
Encara eren les tres
quan han tocat les tres
Però ens ha fet fred, avui, i s'han glaçat
les busques del rellotge.
Encara eren les tres
quan han tocat les tres
—almenys avui,
almenys aquesta nit,
almenys aquest octubre.
almenys aquesta nit,
almenys aquest octubre.
Sònia Moll Gamboa. I Déu en algun lloc.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada