Gelosia

Gelosia 

Fidel amant no voldria mai perdre 
cap de ses coses que m’estim tant de tu. 
Tens, as voltant, llops amb ganes de vendre’t, 
mes et vull lliure, propietat de ningú. 

Em sent gelós, illa nostra, 
des tamarells i des horts, 
des blau marí que t’envolta, 
de ses porxades des llocs. 
Quan veig ses barques de pesca 
per tantes cales i ports. 
Enyor es pous d’aigo fresca 
i ses finestres en pont. 

I marquen preu a ses tanques i ullastres, 
posen barreres i retallen el camp. 
Per tot arreu t’omplirien de cases, 
fins ses voreres de devora la mar. 

Em sent gelós des teus pobles, 
de ses tempestes d’hivern 
i de sa gent que fa noble 
es nostro idioma matern. 
De s’àguila peixatera 
que nia dalt des costers, 
quan guaita sa primavera 
en es portal des carrer. 

Em sent gelós, terra aimada, 
de ses sonores cançons 
que et fan besant ses onades, 
a cops de vent amorós. 
De s’aire fresc que davalla 
pes canalons des barrancs, 
des bes que em fa s’estimada.
Us vull així, per molts anys.

TÒFUL MUS