Ara estic en l'edat del dubte;
dubto de ser, dubto d'estar,
dubto si dubtar no m'ajuda
o, si m'ajuda, com ho fa.

Dubto del mont i de la mar,
dubto del peix i del milà,
de la llebre i de la tortuga;
l'avui, em fa dubtar, poruga,
temo migrar cap al demà.
Faig i desfaig una filassa,
voldria ser un ermità
o habitar en la Gran Mançana.
Així, el Dubte és mon estat,
no l'he triat ni l'he votat,
i no sé el nom d'aquell qui el mana!

Antoni Taltavull  #poemesajornats

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada