Ara estic en l'edat del dubte;
dubto de ser, dubto d'estar,
dubto si dubtar no m'ajuda
o, si m'ajuda, com ho fa.
dubto de ser, dubto d'estar,
dubto si dubtar no m'ajuda
o, si m'ajuda, com ho fa.
Dubto del mont i de la mar,
dubto del peix i del milà,
de la llebre i de la tortuga;
l'avui, em fa dubtar, poruga,
temo migrar cap al demà.
dubto del peix i del milà,
de la llebre i de la tortuga;
l'avui, em fa dubtar, poruga,
temo migrar cap al demà.
Faig i desfaig una filassa,
voldria ser un ermità
o habitar en la Gran Mançana.
voldria ser un ermità
o habitar en la Gran Mançana.
Així, el Dubte és mon estat,
no l'he triat ni l'he votat,
i no sé el nom d'aquell qui el mana!
no l'he triat ni l'he votat,
i no sé el nom d'aquell qui el mana!
Antoni Taltavull #poemesajornats
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada