ULLS DE COLORS
De groc es tinyen els camps d’una illa
amb suau rierol d’humitat de gener
el silenci envaeix la mirada de qui plora 
contemplant tanques de fel i vinagre

Flors grogues de regust agredolç
acompassen silents les hores del bestiar
d’un pagès que mira cel i solca terra
i resa a Déu amb ànsia de collita
Lluna blanca de migdia
de sol d’hivern que escaufa
la fredor de boscos d’ombra
esquitxats d’aigua salada
El meu caminar acarona temps eterns
que retorna a cada anyada, incommovible
El meu batec entona càntics i lloances
salms i himnes d’acció de gràcies i penediment
Vivim dies grisos de tremolor
enfosquits neguitosos i de tramuntanades
Però jo vull tornar a veure amb ulls de colors
alegres vius solidaris i plens d’humanitat

GUILLEM FERRER MONJO



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada