POCA COSA

                                                                              “e no m’o pretz una formitz, 
                                                                                             per Saint Marsau!” 
                                                                                           Guilhem de Petitieu



Jo no us diré qui sóc
tampoc de qui m’enduc a jóc 
car la meva ombra és la del boc: 
boca de llamp, 
ample de mal; menj fins el moc
sens tenir fam.

Ningú té clar ben bé si sóc a 
propet de mar pel sol en joca 
o a frec de tu per com t’emboca
amb jo el foscam. 
Des del més fondo de la moca 
ens dam al mam.

Damunt del cap m’hi trob un troc 
d’on m’ix un roc que no té lloc 
enlloc i el moc com un manyoc 
que ni fa un gram, 
avam si ja a les 3 ho cloc 
i anam fent tram. 

Desfilarem tots sols la troca 
perquè no toca fer la lloca 
i ben posada la manyoca 
irem boscam 
endins buscant on és la cloca
que enroca l’ham. 

Davant del foc que tot ho cou, 
que tot ho mou sense dir prou, 
hi ha el món sencer per fer-ne brou 
o potser un ram 
o millor un xou 
que el pagui el sou 
de tots al camp. 

Però el teu front cobert de rou 
em mostra l’or del fons del pou 
car el teu cos és quasi jou
de tant que l’am. 
Saps el meu tors lo tou que fou? 
Ara és rocam. 

Ningú s’escapa de la roua 
anc que siguem davall la poua - 
es veu que el savi major ho ha 
dit amb greu bram. 
Qui em vindrà a treure de la foua? 
Ton mamellam. 


Exagerat, tot ple de flama, 
em veureu seure al sostre en rama 
i sense fama - ni ma mama 
m’apama un pam! 
Sols vull la cama, caram, que ama 
i fa foc, flam.


EDGARD ALEMANY