RECORDATORI



I torno a escoltar 
el cant dels ocells 
i els estels tremolen, 
allà, lluny… 
Però el món no gira 
com ho feia abans. 
Ja no hi resta 
ni un bocí d’aire 
per a la tragèdia… 
Jo no tindré Maig del 68, 
                 ni Résistance, 
                 ni Che, 
                 ni Gandhi... 
I el gran dubte és: 
m’hauria emmascarat 
sota una falsa bandera... 
...o hauria agafat el fusell? 
Les cames trontollen 
i s’esfondren els meus carrers..., 
tot i que, això, 
tot plegat, no deixa de ser una metàfora.
La vida  
no m’haurà donat 
l’ocasió d’escollir. 

*** 

Però torno a escoltar 
el cant dels ocells... 
Tenim dret, encara, 
a agafar les torxes 
i assaltar el castell. 
Mentre hi hagi homes, 
hi haurà fortaleses, 
inexpugnables..., 
aparentment... 
Tenim, encara, el dret 
a agafar la falç del mot 
i abatre les murades. 
Només per no oblidar 
que som joves, 
que el passat 
no ha estat en va, 
ni ha de ser el futur 
una hipoteca heretable... 

*** 

El cant dels ocells 
trenca la foscor. 
Ser sargantana... 
Sota el sol...
Romandre al centre de la foguera, 
instant que no es marceix, 
i mossegar-se la cua,
més enllà del dolor i del riure. 
Ser sargantana... 
Viure sota el signe del foc! 
I, alehop! 
Escolar-se per qualsevol escletxa... 
Furgar dins, endins, de qualsevol buit... 
Viure, i reviure, 
el foc de la lluita! 
Perquè tenim dret, 
encara, 
a sentir el cant dels ocells.


BLANCA RIPOLL SINTES