Cap foradat

Escatinyes les portes amb les potes,
com un llop famolenc o com un gat;
com l'escorça que abraça la pomera,
com el vent que s'escola pel terrat.

Et distreu barrejar-te tots els dits
amb la gemma de l'ou de les paraules
i guarir, com un metge, els neguits
amb toixos sucs i amb ungüents de barjaula.

En el cap una línia banal
et separa el real de bells misteris,
et rampillen les quimeres, quan cal,
t'entabanen amb fum de privilegi.

Et pernocten als dits i en els forats,
t'interroguen el cos amb sortilegis.
Com l'eclipsi que et tapa la raó
forfollar les paraules et fa gràcia.

Al teu cap foradat de poesia
hi entra la llum d'un món inabastable.

Antoni Taltavull