TIGRESSA

Per què el món m’ha confós com papellona
que just té vida al llarg d’un sol estiu?
Si sóc tigressa que travessa l’ona
del mar tempestuós, talment un riu.
Però cega, pels raigs de la nit bruna,
em llambrega la mítica fortuna.
Per això vaig perduda entre la llum
i no trobo el fetitxe que em fascina,
mes segueixo el vestigi d’un perfum
que em projecta l’olfacte de felina.
I em sento viva al mig d’un laberint
i sense petja amb guio per l’instint.
Perquè el mapa, que em marca la sendera,
damunt el cos el porto tatuat
imprès sobre l’enigma que m’espera,
en les ratlles secretes del meu fat.
I així camino per l’abisme encara
rere la fosca i l’alba clara.
Jo sóc una tigressa en solitud
que visc en el meu bosc d’inquietud.
Sé que rastrejo el bon camí qur rima,
amb l’amor famolenc, que ara em sublima!

ANNA MARIA TICOULAT

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada