Per fer ma travessia
confii en el meu vaixell
i en ses veles hissades.
Les mudances i ritmes,
al cor sense esgavells,
sols aconseguiran
refer-me cada dia.
Res més vull, en tenc prou!
confii en el meu vaixell
i en ses veles hissades.
Les mudances i ritmes,
al cor sense esgavells,
sols aconseguiran
refer-me cada dia.
Res més vull, en tenc prou!
La brúixola em marca el nord.
Tenc sang a les meves venes.
Tenc força i call a les mans.
El cor tranquil em batega.
El sol m’escalfa la cara.
El vent jugant m’acarona.
La lluna fidel me gronxa.
Les estrelles m’il·luminen…
Tenc sang a les meves venes.
Tenc força i call a les mans.
El cor tranquil em batega.
El sol m’escalfa la cara.
El vent jugant m’acarona.
La lluna fidel me gronxa.
Les estrelles m’il·luminen…
I el que per a mi és més gran:
“Visc amb ganes de remar,
sense fer gaire renou,
tant per trepitjar arenes
i descalç sentir la fresca,
com calçat, escalar roques,
o navegar mar endins
sense conèixer la tresca”.
“Visc amb ganes de remar,
sense fer gaire renou,
tant per trepitjar arenes
i descalç sentir la fresca,
com calçat, escalar roques,
o navegar mar endins
sense conèixer la tresca”.
J.BOSCO FANER
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada