“Tots els éssers humans neixen lliures i iguals en dignitat i drets…”



Cop de fuet.

 Avanço pel carrer amb el soroll dels cranis que trepitjo. 
La ferum dels cadàvers perfuma les avingudes del passeig, 
que em porta alegrement als meus temples de consum. 
Un fang fet de sang, ossos i budells em taca les sabates, 
de marca, naturalment, i a joc amb aquest tern de color fosc. 
Ulls oberts i plens de mosques i panxes inflades; festoneig 
a l’entrada del restaurant o a la xarcuteria on em vendran 
embotits d’esclau o de pres, enfundats en la pell de la por.

Cop de fuet. 

Dibuixat amb foc sobre l’esquena, 
en sobtada llambregada, 
van baixant els graons de la pena. 
Perpètua nit, lluna apagada.

Boca tapada, 
llàgrima seca
o veu trencada. 
Condemna i reixa, 
pell esquinçada.

Cop de fuet.

Roda el món 
i el preu puja 
dels canons. 
Vermella pluja, 
espectacle de la sang. 
Contra la paret, 
desert d’arena 
i de sentiment. 
Regust de pena… 
Queden retuts al fang

I a casa… 

Rot de crispetes al paladar, 
interrompent mig badall, 
mentre el televisor vomita 
imatges a tot color 
de misèria, fam i por, 
sobre la catifa del menjador.

Cop de fuet. 

“Tots els éssers humans neixen…” 

Merda! 



JORDI ODRÍ