NOTES A VORA MAR (II)

vela

Qui sap on va la vela blanca,
que he vista des del rocam.
Navegava a la ventura
un capvespre de març.
Era una vella llatina
i em convidava a recordar
la casa, la pàtria, la cala,
la terra que em va infantar.
Sobre una mar tan nostrada,
que havia après a estimar
quan mos llavis no sabien
el nom de qui em va portar
a veure la llum del dia
i aquest cel sempre estrellat.
Ara la vela s’allunya
i tanmateix resta la mar:
aigua i sal de l’esperança,
conhort del vell navegant.

Arenal de Morella, 1996


GUSTAU JUAN