PRIMER TOC DE FABIOL



                I

Des de segles, tot és a punt.
Instruccions conegudes,
ordre, seguiment puntual,
fixades les hores.
Acostumats o obeir,
de major a menor,
per un moment hem après
d´aixecar el cap,
a ser tots un sol missatge.
I davant els nostres ulls
s´alça el palau,
marès, balcons, sales,
graons antiquíssims de la diferència.
El ressò dels segles ens agermana
a les nou en punt:
hem acceptat banderes.
A l´hora precisa
i per primera vegada
-des de segles, però la primera sempre-,
el so d´un tambor i un fabiol
és l´esclat més íntim d´un poble.
Des de segles,
forats d´un mateix fabiol,
retrons d´un mateix tambor,
d´una mateixa boca...
                                veus de les diferències.



                II

Per entre els carrerons, tot és frissera,
amb el cor delitós i pas lleuger
acut la gernació, formiguer
de gent que cap al casal fa drecera.

Quina por, quin desig ens accelera
cap al palau, al vers o pel carrer?
és la festa, dels intints el primer
o meta i fi, camí o venteguera?

El portal d´un palau és ple de bleixos,
desig i espera en ls mans d´un caixer
senyor, centre del miratge i els eixos.

Les històries totes, a les bigues
i en el marès, ressonen amb plaer:
la dels senyors i la de les formigues.


ANTONI CATALÀ                            Quaderns Xibau. Festa.