EL DIA ÉS PLUJÓS



En l´atzur, núvols de corall es trenquen
omplint de pols els ulls dels vianants.
Llàgrimes i sang.
Tribut a la bellesa que es desgrana,
del matí a la nit,
en un persistent festival de crepuscles i albes.
Centellejar de cel,
plom trencat per raig en esclat de llum,
fines besades d´aigua llepant el rostre.

Al cel, tempesta.

A l´habitació deserta d´amors i riures,
retronar de dins a fora amb retorn.
Llàgrimes i sang.
Encenalls humits, que no fan flama,
del matí a la nit,
en una orgia buida de fum i matinada,
espills trencats,
cendra a la boca, reflex gris al sostre.
I l´existència regolfa una dolça ferum.

Regust de canonades.

Repicar en el vitrall i batuda de vent.

Fora, llisca una pluja àcida i repetitiva.
Dintre, el cor amargueja.
Va creixent una cortina de fems a la finestra.

Plou.


JORDI ODRÍ