MINIPOEMES


       I

La nit ha caigut
com una vinjolita
al terrat de casa.

I no es mou.
I no respira.

La vinjolita no vola.
La nit es morta.


     II

Com l’aire calent
d’un globus aerostàtic
una mena de sentiment
de responsabilitat domèstica
em mou a plantar julivert
i estendre els mitjons per parells.

Qui m’ho anava a dir.

A la meva edat.


     III

Si pintés la vida
tota de color de rosa…
combinaria fatal amb els meus ulls.

Així que la deix,
que corri nua,
i que la vesteixi qui m’atrapi.

Al seu gust.


     IV

Menteixen
Les rajoles d’enterra
Que amaguen la tristesa
Entre les escletxes
Mentre el verd, el groc i el vermell
Em distreuen mesclant-se
En una geometria irreverent.
I fins i tot queda bé!

Si no fossin tan fredes,
Pensava descalça,
S’assemblarien a tu.


CLARA ELORDUY