Menorca et dec...

Menorca,
et dec la paraula, et dec l'amor.
I una senzilla amplària del cor.

Menorca, et dec.


Filla d'una mar aventurera,
bessona de la fúria
i de la calma. Platja oberta a l'esperança.
Et vull cantar un regalim de paraules
que per l'escletxa dels llavis vessin cor.


A cau d'orella, petit bressol
amb llinatge de mar blava,
quan el cel és post, el cel s'agresola,
i neix la llum d'un floc d'estrelles,
puc sentir com igual que vaixell navegues
amb les veles d'escuma i el timó de roc.


La teva presència assenyala
dins del mar, dins del món,
la galta del bes, la flor de l'amor.
Pàtria única, primera i mare,
bressol íntim que serva ma casa blanca
a on tornaré de viatges llargs,
d'altres pàtries, d'un mar dur i fort..


ANTONI TALTAVULL

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada