LA SITJA


  Oh, sitja de carboner
que en el clap del bosc fumeges,
entre argelagues i brucs,
mates, romaní, i estepra.


  L´oloreta del pinar
amb la de la sitja es mescla
i juntes pugen al cel
com un panteix de la terra.


  Barraca del carboner
devora la sitja encesa...
Que ho ets petita i humil,
bosquerola barraqueta!


  Mentre els brins de fum se´n van
amunt, amunt, sense pressa,
ai! la sitja del meu cor
carbonetja una quimera.


JOAN TIMONER