Isabelí 


Tindran un sopar
boirós de fum i secrets,
dues voltes al pany
de la rància gaubança
que somorta jeu a l'eix


al qual concorren
les paraules sobreres 
i, endebades,   
desmenjat l'àpat llustrós.  
Et convida a fondre-us. Fi.


I l'un a l'altre,   
ans que la nit finida,  
fal·laç ardència,   
s'inseriran l'escalpel
de mútua malvolença


LLUCIA PALLISER