LO TALAIOT
Altiu, ferreny granític, formidable,
s´alç sobre el coster, com venerable
vident, guaitant los temps prevenidors;
voltant pel bosc de mates i d´alzines,
alça sobre ell ses perdres gegantines,
vell etern, coronant-se de verdors.
És més vell que eixes aspres dures roques
qui revinclenses rels entre les soques
i han vist passar dels anys los centenars;
vell com és, presencià el ferest estrago
de les guerres de Roma i de Cartago
qui enrogiren les ones d´estes mars.
Era vell quan alçaven en Atenes
les columnes grandioses i serenes
del magnífic i esplèndid Partenon,
i vigilava ja los mars hespèrics
quan los creuaven amb alens homèrics
los navegants de Tiro i de Sidon.
Ha vista finir ja quatre mil-lenaris,
sota sos peus podrir-se los ossaris
de cent generacions, races i gents,
i ha vist caure en la pols altes grandeses
i passar com flamades ses empreses,
ses glòries, son poder, sos monuments.
El llamp ha llenegat sobre sa tesat,
ha resistit impàvid la tempesta
i dels sigles l´alè devastador,
i fort en sa vellesa viurà encara
més que els gegants que la saviesa d´ara
d´acer i marbres deixa als venidors.
Ell presencia els druídics sacrificis,
ell los ídols mirà de los fenicis
i oí els càntics sagrats a lo gran Déu,
i vegé els ídols caure en el ossari
quan el foc de l´ amor, des del calvari,
escampa pel món la dolça creu.
***
Vell talaiot, qui de tan alt domines,
¿què hi veuen eixes pedres gegantines
que coronen ton front, en l´infinit?
Vident etern qui beus les alenades
del cel i de la lluna i les boirades,
parla-li del pervindre a l´esperit!
Parla´m oh noble vell!, conta´m la història
de les gents qui t´alçaren a sa glòria,
de ses lleis, son llenguatge i sos amors;
desclou el llibre ignot de tes entranyes
gestes de ja oblidades aviors!
Eterna deixa de l´humà llinatge,
parla´m al cor, en ton sagrat llenguatge
sense paraules, ni mots, jamai sentit,
eix llenguatge que enlaira nostra pensa,
ompl l´esperit d´una claror inmensa
i ens fa mirar amunt, vers l´infinit!
Baix tos ciclòpics murs apar que alena
l´esperit, l´aura heroica i serena
de la infantesa del llinatge humà,
i afonda del passat, nostra mirada,
en la foscor sublim, mai revelada,
i el misteri sagrat de l´endemà.
Salut, noble guerrer! Ta fortalesa
ha vençut de los temps, i ta grandesa
no minva, ni s´enruna, ni decau...
Infondeix en mon cor ta força augusta
per a lluitar com tu amb la sort adusta
amb la fermesa heroica de la pau!
ÀNGEL RUIZ I PABLO
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada