QUATRE POEMES


 
A cops, del tot neuròtic,
he volgut escolar-me
com aquest fil primíssim
que fuig molt lentament
de l'aixeta tossuda.
Després m'endinsaria
al fosc esdevenir
 pels conductes de l´aigua.
 
 
____





  
No temis pas
aquest oracle,
posa't bé la corbata,
les sabates ben noves,
i frissa.
Estaràs a l'aguait
vertical desde sempre.

 

 
____



  
Ara ja sé el precís, l'innúmer vol,
el vent segur que empeny el foc del ver,
nou pescador de noves mars profundes
acompanyat d'albatros vells, viatge
de cos a cos, de dent a dent, de veu
a veu, de pols a pols, lleuger i lliure,
empès sencer, solcat de nou l'estricte
cant retrobat, l'escut més fort del so
lluent i clar, des de l'origen, vell,
alçat de fresc, potent, que riu i venç.
 
 
 
____
  

 
Oblida el nom,
oblida el goig,
oblida l'enyorança,
oblida el baf,
el baf
del goig
del nom
de l´enyorança.

                                                     PERE GOMILA

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada