BORDS


Et diríem pàtria
i erràvem els comptes
- càlcul aritmètric
de nombre embullat.
Si te dèiem terra,
et tocàvem aspra:
de paper de vidre
tenies el tast.

Per temps, vas ser mare
perquè ens construïes:
les pedres i els núvols,
els somnis i els anys...
I mare et sentíem,
i, mare, ens bressaves;
com mare ens nodries,
mare, amb fruits de mar.

Ara la tempesta
de l´hivern esventa
les plàcides vistes
de dalt els terrats.
El roig de les teules
-vermell de vergonya
damunt de les bigues
mestres del casal-
empara les ales
que ens volien lliures,
fum de jorns passats.

Què en diràn les cròniques,
de les ungles llargues
dels teus fills tan àvids
que te van sollar?

Només ombres d´homes,
són oratges negres
que enterren harmònics
moviments d´estrelles
amb sorra als platjals...

Si et volíem mare,
tu no ens coneixes.
Si et sentíem nostra,
terra, t´esmorteies.
Si algú et deia pàtria, 
aniria errat.


PERE XERXA