LA SORRA ERA CALENTA...


La sorra era calenta com avui,
i com avui cremava el vent d´Espanya.
Sóc feliç, tant si vull com si no vull,
voltat de mnar, de cel i muntanya.

Ella era el sol, l´espai i el tamariu.
Absent, la veig encara tendra i pura:
la veig embalsamada dins l´estiu;
...
la veig transfigurada en la natura.

Em fuig, ara mateix, la joventut,
i un sol d´intel-ligència m´enlluerna,
i es torna, en mi, la jove inquietud
com una mena de delícia interna.

Ressaca, ressaqueta, pensament,
fins quan gronxolaràs les remembrances?
Se´n van, a poc a poc, les esperances
damunt les ales pàl-lides del vent.


GUMERSIND GOMILA


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada