LA TOMBA DAMUNT LA PLATJA


Ai, si podia tenir

la tomba damunt la platja,
sense nom i sense creu,
... sense creu i sense data!
Un rectangle llarg i estret
amb somnis de pedra marbre...
Ona verda, vent gentil,
gavina, gavina blanca!

No m’agrada la tristor

dels cementiris de plata,
on no es gosa ni parlar
ni riure ni fer baralla.
Vull restar de cara al sol
entre la vida dels altres,
sens corones ni ramells,
gavina, gavina blanca!

En passar les joventuts

no sabrien de què es tracta
i prendrien el meu vas
per un banc de pedra marbre.
De fadrines i minyons,
de riures i d’abraçades,
com el vas fóra lleuger,
gavina, gavina blanca!
Per la via del pecat
la cita hi seria dada
amb la lluna amunt, amunt,
de paper de xocolata.
Dues boques i dos cors
i una font a cada galta...
Qui pensaria en la mort,
gavina, gavina blanca?

I si un dia, en l’alta nit,

venia la vela estranya
de Roses o Cadaqués
amb tabac i anís d’Espanya,
sentiria ressonar
aquella llengua tan clara
que el més lladre i bandoler,
ja el perdono, si la parla!

Ai, si podia tenir

la tomba damunt la platja!
Lluna plena, sol ardent,
gavina, gavina blanca!


GUMERSIND GOMILA

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada