AIRES (Per la pau)


Atura’t, tan sols un instant,

i ara l’aire, només, escolta,
sabràs que és, de dolor, el seu cant
i que és l’angoixa tanta i molta.
Sap de pobles i de la por,
i de la fam i d’una dansa,
i de precs que brollen del cor
i alimenten una esperança.

Coneix deserts i rius i valls,

jardins i hortals replets de fruita
on era, el so, de festa i balls,
on no caldria ja la lluita.
I ara són tan sols una mar
de pols i de plors fora mida
pels que van marxar de la llar,
per tants que hi perderen la vida.

Ran d’un doll net, cases i tendes

serien del poble un verger
de gestos, fruits, flors i llegendes:
cap no caldria heroi guerrer.
Però arreu, hi ha un campament
on s’enlairen veus, veus ferides,
veus d’anhel pel retrobament,
per una pau sense mentides.

I si tu escoltaves el vent

que duu els crits de la batalla,
sabràs que, en el cor, se sent
quan és Natura la que et ralla:
de cap fidel, arma o paret,
no sap de races ni esclavatge:
de l’home, en sap i diu la set,
l’afany, l’excés i el seu coratge.

Com sabràs del sol l’escalfor

i del pur del cim quan hi pugis,
prova que el dia es faci do
i que no calguin més refugis.
L’aire, escolta, de veritat,
et duu un desig franc i pregon:
fóra un bell cant de llibertat,
si fos cantat arreu del món.



ANTONI CATALÀ


Ciutadella, 12 de febrer de 2003

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada