ELS DIES

Ahir, una mà,

demà, quatre dits.

Ahir, un manat,

demà, un pessic.

Fa temps, una mar,

molt prest, un gotellim.

Tot s'ho empassen els dies:

darrere el dolor, ve el delit,

al record l'encalça l'oblit,

a la pluja, la sequera,

a la ventada tenebrosa,

l'ínfim brunzir d'un insecte

entre l'onejar de l'espiga.

Ahir no és avui

i demà serà tot nou.

De la mà vindran,

de la mà se n'aniran,

i tot s'ho empassaran -rondaires revenits-

els dies.

ANTONI TALTAVULL